Llengua i llenguatge I

A classe vam fer una activitat sobre la llengua i el llenguatge, per poder-les diferenciar.

Llenguatge

És més que un mitjà de comunicació, és una capacitat d'expressar emocions, desitjos, sentiments, anhels, etc.

El llenguatge consisteix en l'organització i reducció de l'entorn, ja que si tinguéssim una paraula per a cada sentiment, emoció, etc., que tinguéssim no ens entendríem, ja que tenim un nombre il·limitat de sensacions, però un nombre limitat de paraules per descriure'ls. Per això, molts cops ajuntem diferents conceptes en una mateixa categoria.

Llenguatge i pensament

Sense llenguatge no podem desenvolupar el pensament, però sense el pensament tampoc podem desenvolupar el llenguatge. Per això, diem que el llenguatge i el pensament es desenvolupen paral·lelament.

Vigotski era un psicòleg que va fer un llibre en el qual relacionava llenguatge i pensament, ell creia que el pensament es podia alimentar.

Podríeu fer un experiment, aquest experiment consisteix en pensar en alguna cosa. Seguidament, ens posem un bolígraf a la boca i pensem el mateix, ens podrem adonar que quan tenim el bolígraf a la boca pensem més lents, perquè ens impedeix poder moure la llengua. Per això, podem dir que quan pensem, pensem en paraules.

Llenguatge i memòria

Quan ordenem les idees o fets en un full de paper, el que fem és organitzar-les i pensar-les. Per això, podem  dir que quan escrivim les coses les entenem millor, ja que d'aquesta manera analitzem i endrecem els pensaments, i podem dir que els conceptes o els fets queden consolidats.

Llenguatge i autoexpressió

El llenguatge, a més a més, de tot això que hem explicat, també ens serveix per a dialogar amb nosaltres mateixos. 

En aquest cas, el llenguatge no té límits, ja que no necessitem frases per expressar-nos, perquè amb seqüències o grups de paraules ens entenem perfectament. 

Finalment, vam arribar a la conclusió que el llenguatge és molt més que un mitjà comunicatiu, és omnipresent a tot arreu, des del moment en què ens despertem. El llenguatge humà és una faculta humana, és un do universal dels humans, ja que qualsevol humà de qualsevol part del món té aquesta facultat. Pel fet de tenir aquesta facultat, als humans se'ns fa possible l'aprenentatge lingüístic. 

Per acabar de tractar aquest tema, vam fer un altre experiment, aquest era de Noam Chomsky, consistia en què ens escrivien una frase a la pissarra i nosaltres havíem d'escriure el major nombre de frases possibles que volguessin dir el mateix, però havíem de canviar d'ordre les paraules.

Amb aquest experiment, ens van introduir el mecanisme d'adquisició del llenguatge o LAD. Aquest mecanisme et fa descobrir i deduir l'estructura interna d'una llengua. Aquest mecanisme es posa en funcionament mica en mica, ja que comences dient només paraules, però al final acabes creant frases complexes. El LAD es comparable a la biologia, ja que durant la teva vida vas rebent uns imputs, i segons aquests, parlaràs unes llengües o unes altres.

El LAD marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir. Per exemple, una persona que parla una llengua romànica li serà més fàcil aprendre una llengua romànica que una no romànica.

Podem dir que el llenguatge es concreta en llengües.

Llengües

Són autèntics monuments de la naturalesa, ja que és la que ens ha dotat d'aquesta capacitat.

Podríem definir llengua com un sistema de signes orals (sovint reflectits en un codi escrit) propi d'una comunitat. Tots els elements (dialectes, registes, etc.) d'una llengua estan organitzats entre si de manera que cadascun faci una tasca i creï un sistema. Cada llengua té uns dialectes, registres, etc.

Perquè una llengua sigui considerada llengua ha de tenir aquest sistema:

1. Pragmàtic: Discurs o text, és a dir, pots dir la frase de diferents maneres, com a pregunta, exclamació, afirmació, etc.
2. Semàntic: Es poden fer oracions i paraules que tinguin sentit.
3. Sintàctic: Existeixen i es poden fer sintagmes.
4. Morfològic: Hi ha l'existència de morfemes diferents. Per exemple, el nen - la nena.
5. Fonètic: La seva forma i el seu so, són propis i diferenciats com per ser una llengua, és a dir, que es poden diferenciar de les altres fàcilment.

Espero que us hagi servit d'ajuda.