diumenge, 25 de novembre del 2018

Presentació d'un recurs útil per l'aula: Puzzle Maker

Després d'un temps sense publicar cap entrada, m'hi torno a posar.

Avui us presento PUZZLE MAKER, una eina que genera trencaclosques, sopes de lletres, mots encreuats, laberints i aplicacions similars. A més a més, aquesta plataforma és d'accés gratuït i permet que et puguis imprimir o guardar l'exercici creat en format d'imatge.
Aquí us en deixo un exemple del què es pot crear:


Espero que us serveixi per la vostra aula!

dissabte, 4 de gener del 2014

Última entrada

Hola a tots!

Aquesta, com bé diu el títol de l'entrada, és l'última entrada que faré en el bloc. Espero que les entrades que he fet us hagin interessat, que us hagin servit d'ajuda, que us hagi sigut útil per consultar-lo i per aprendre'n coses. 

Així que m'acomiado dient que al llarg d'aquest semestre he aprés molts conceptes, que m'han servit d'ajuda. A més, ha estat interessant poder cursar i aprendre conceptes que potser ja sabíem abans però mai ens l'havien enfocat des d'aquest punt de vista.

Espero que hàgiu gaudit llegint els posts que he fet, i dir-vos, que potser més endavant tornaré a reobrir i a fer noves entrades en el bloc.

Moltes gràcies!

divendres, 3 de gener del 2014

Taxonomia de Bloom

Aquesta entrada tracta sobre la taxonomia de Bloom, concretament us presentaré una taula tots els programes i totes les eines utilitzades i que us he presentat al llarg de tot aquest semestre. És una mena de resum de tot el que hem fet i utilitzat.

La taxonomia de Bloom, va ser realitzada per a saber quins eren els objectius del procés de l'aprenentatge educatiu, i a més de guiar el procés d'ensenyament dels alumnes, també inclou el procés d'avaluació dels alumnes. Això vol dir que després de realitzar un procés d'aprenentatge, l'estudiant ha d'haver assolit i adquirit unes habilitats i coneixements.

Si voleu saber-ne més podeu entrar en aquesta web, que és d'on he extret tota la informació.

A continuació, us deixo la taula on es resumeixen totes les eines i programes utilitzats, cadascun amb les habilitats cognitives que es desenvolupen.

Moltes gràcies!

divendres, 27 de desembre del 2013

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

En aquesta entrada em centraré en l'estructura del discurs.
El discurs sempre té 3 parts, que aquestes són:
  1. Introducció: Es presenten el tema i els objectius.
  2. Desenvolupament: Es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
  3. Conclusió: Es fa una síntesi final i es tanca el discurs.
Ara aprofundirem més amb cada part del discurs:

Introducció:
Començaré amb la frase de "Allò que comença bé ja està mig acabat". Aquesta frase es refereix a que quan es comença bé el discurs, el públic capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la, i per part de l'orador, com que al principi d'una presentació sempre s'està més nerviós el que fa és que agafi confiança amb ell mateix i pugui fer la resta de la presentació molt millor.
Tipus de formes introductòries:
  • Definició, és a dir, fer un breu comentari sobre el títol del tema.
  • Presentació d'objectius, això fa que a l'explicitar-los motivi i centri l'atenció dels oients.
  • Presentació del guió, aquest tipus és molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques. En aquest exposes els objectius que té la presentació.
  • Preguntes, al començar amb aquesta introducció fas que d'alguna manera t'anticipis al que més endavant explicaràs.
  • Lectura mental, aquest tipus seria esmentar algunes preocupacions, pensaments, idees, que hipotèticament té l'auditori. És a dir, dir allò que tu creus que poden estar pensant.
  • Documentació, seria començar mostrant alguna notícia o dades recents. Aquestes han de ser fàcils i senzilles.
  • Afirmació provocadora, aquesta seria donar una opinió atrevida, una dada espectacular, etc.
  • Anècdota, explicar experiència personal o historieta amb una certa intriga i que condueixi al tema. Aquesta historieta ha de ser breu i relacionada amb el tema.
*Com més ens arrisquem o més diferent sigui la introducció, més èxit tindràs. Però, has d'estar alerta per si no els hi agrada, és a dir, has de portar alguna cosa preparada per si sortis malament.
*De tot el discurs, la introducció és la part que hi hem de parar més atenció, i posar-hi tots els esforços i energies.
Desenvolupament:
Hem de seleccionar i elaborar les idees que volem expressar segons l'objectiu del discurs. En aquesta part del discurs s'exposen les idees. Les idees que donem han de ser poques i ben ordenades. També hem de tenir en compte els recursos que emprarem, i per últim, també hem d'utilitzar humor dosificat, anècdotes, exemples i la mida justa entre rigor i seriositat.
Depenent de quin objectiu volguem assolir utilitzarem un tipus de discurs o un altre.
  • Si volem aconseguir informar al públic utilitzarem un discurs amb una:
    • Estructura descriptiva
    • Estructura cronològica
  • Si volem aconseguir convèncer al públic utilitzarem un discurs amb una:
    • Estructura inductiva o SAP
Conclusió:
Les conclusions les podríem comparar a les postres d'un dinar, és a dir, el públic espera unes bones conclusions, ja que d'aquesta manera els hi quedarà una bona sensació de la presentació, és el que els acabarà de convèncer del tot.
Les funcions bàsiques de les conclusions són:
  • Tancar el discurs.
  • Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
  • Deixar una bona impressió final a les persones que ens han escoltat.
Tipus de formes de tancament:
  • Repetir la introducció, amb unes altres paraules.
  • Resumir els punts principals
  • Invitació a l'acció
  • Anunci d'un esdeveniment futur
  • Promesa
  • Apel·lar als sentiments
Finalment, per acabar m'agradari ressaltar el tipus de llengua que s'ha d'utilitzar en un discurs expositiu. Ha de ser:
  • Neutra, precisa i accessible
  • No influïda per la prosa escrita o tècnica
  • Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes
  • Són necessaris:
    • Connectors lògics que cohesionin el discurs
    • Marcadors textuals, aquests marquen en el text quin lloc ocupen les idees en el discurs.
Espero que us hagi servit d'ajuda!
Moltes gràcies!

dilluns, 23 de desembre del 2013

Conceptualització de l'aprenentatge de Charles Crook

Charles Crook, és un professor l'Escola d'Eduació de la Universitat de Nottingham. Va escriure un llibre titulat Ordenadores y aprendizaje colaborativo, en el qual adoptava una visió innovadora, i deia que les noves tecnologies podien reforçar l'experiència social de l'aprenentatge i l'ensenyament, enlloc d'eliminar-la. 
En aquest llibre va presentar 4 metàfores, a través de les quals s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquestes metàfores són:

  1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor: L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant. És a dir, l'ordinador fa la tasca de mestre. 
  2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne: En aquest cas l'alumne és el qui ensenya a l'ordinador, és a dir, és el qui li diu el que ha de fer.
  3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador: Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten l'aprenentatge per descoberta, en el qual l'usuari pot manipualar diversos paràmetres però no afegir-ne.
  4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina: Aquest és l'us habitual a la nostra vida quotidiana i a l'escola. Les situacions d'aprenentatge, les activitats que es presenten als infants, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions.
Si voleu més informació sobre la conceptualització de l'aprenentatge de Charles Crook podeu clicar aquí, que és d'on he tret la informació, i d'aquesta altra pàgina web podeu trobar més informació sobre les 4 metàfores.

A continuació us presentaré el treball que ens han fet fer a classe. Consistia en buscar diferents exemples de cada una de les 4 metàfores. Tots els exemples els he extret de edu365.cat.


Moltes gràcies!

diumenge, 22 de desembre del 2013

Bon Comunicador - Treball modular

Aquesta setmana hem fet la presentació del bon comunicador. 

El meu grup estava composat de sis persones, que érem: la Adriana Balcells, la Marina Bover, la Ingrid Carreras, la Marina Garcia la Laura Garcia i jo. 

Quan a principis de curs ens van proposar fer un seguiment a una persona que per a nosaltres fos una bona comunicadora, vam pensar de fer-ho sobre Pilar Rahola. Per això, durant tot aquest primer semestre hem fet un seguiment de la Pilar Rahola, ja que pel que nosaltres sabíem d'ella, crèiem que era una bona comunicadora.

Aquest seguiment l'hem fet a partir del facebook, twitter, la seva pàgina web oficial, la columna que escriu a la Vanguardia,  pel programa de 8TV de Josep Cuní, que es diu 8 al dia, i també, amb les publicacions dels seus llibres.

A partir d'aquest seguiment, hem pogut definir a Pilar Rahola com una persona molt culta i informada de l'actualitat, s'expressa amb molta claredat, és molt directa i sincera, té una veu molt potent, se la nota molt segura a l'hora de defensar o no algun tema, és molt crítica, se li nota que té molta experiència, vocalitza molt bé, i per acabar, que té un lèxic molt ric. Per això, podem afirmar que és una bona comunicadora per a nosaltres, ja que creiem que el prototip de bon comunicador, abans de fer aquest seguiment, ens el plantejàvem més o menys d'aquesta manera. 

Amb aquest treball he pogut acabar de comprendre quins són els trets característics d'un bon comunicador, ja que només amb la lectura del llibre de Com parlar bé en públic va ser just. D'aquesta manera he pogut interioritzar més les característiques principals per a parlar bé en públic.

Aquí us deixo l'adreça del bloc on vam ajuntar tota la informació sobre Pilar Rahola: http://comunicadorpilarrahola.blogspot.com/

Espero que gaudiu visitant-lo.

Moltes gràcies!

Word

Una manera fàcil i ràpida de fer referències en els treballs o feines que heu de presentar la podeu trobar al word.

La normativa APA (American Pscologycan Association) o ISO 690, són les normes establertes arreu del món, aquestes són les que tothom hauria d'utilitzar alhora de fer referències.

Ara us presentaré les diferents maneres de citar a un treball.

La primera que us presentaré s'utilitza quan estàs escrivint alguna cosa i cites una frase d'un llibre que t'has llegit o que és famós, etc. a una de les teves opinions. 

És important que els mestres d'educació primària facin falda perquè així se senten acollits i bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla.

Nosaltres mai podem dir "És important" quan estem donant la nostra opinió, però si és realment cert perquè ho heu extret d'algun llibre, pàgina web, etc., hem de dir d'on hem tret aquesta cita. Per tant, el que farem serà seguir els passos que us explicaré seguidament.

El que hauríem de fer és posar el cursor després de facin falda, ja que aquí és on s'acaba la frase extreta del llibre. Aleshores, quan ja estiguem col·locats darrera de la cita anirem a l'apartat de referències i allà escollirem quin tipus de citació posarem, com hem dit abans escollirem o la normativa APA sixth o fifth, o la ISO 690. Depenent de la que tingueu poseu una o l'altra.

Insertar una cita

Un cop fet això, cliquem Insertar cita i escollim l'opció de Agregar nueva fuente, en el cas que la cita sigui d'un llibre, com ara, escollirem l'opció de Tipo de fuente bibliográfica: Libro. Tot seguit, posem l'autor, per fer-ho clicarem sobre la opció de Editar que es troba al costat de Autor, omples tot el que et demanin i acceptés. Aleshores, afegirem el títol, per a fer-ho haurem de posar-nos al costat de Título i el posarem. Seguidament posarem l'any de la primera edició del llibre, on es va fer i l'editorial que l'ha editat.

Crear una cita
Aleshores clicarem sobre Aceptar i en apareixerà allà on hem posat el cursor una referència al llibre d'on hem extret la cita. D'aquesta manera estarà ben citat.

Exemple de com hauria de quedar:

Cita feta

Aleshores, per a crear les referències al final de tot del treball ho farem de la següent manera:
Cliquem sobre Referencias, tot seguit Bibliografía, i finalment, Trabajos citados. I ens apareixerà un llistat amb totes les referències que hem utilitzat en el treball. a mesura que en vagis posant de noves, només farà falta que actualitzem la llista de referències.

Per fer el llistat de referències
La següent manera de citar és per quan a la nostra cita ja diem qui ha escrit aquella frase que a continuació posaràs. Per tant, ara no haurem de tornar a posar el nom de l'autor.
Seguirem els mateixos passos que he explicat fins ara, però al final enlloc de deixar la referència amb els noms el que farem serà clicar sobre la cita que hem creat. Ens sortirà una fletxa i el que haurem de fer serà clicar sobre la fletxa, se'ns desplegarà un llistat d'opcions i escollirem l'opció de Editar cita.
Editar la cita
Un cop clicada l'opció, se'ns obrirà una pantalla, el que haurem de fer serà posar Suprimir Autor i Título. Un cop seleccionat posarem acceptar i se'ns canviarà automàticament.

Editar la cita
I el resultat serà el següent:

Resultat final
La tercera manera que tenim per a fer una cita seria posant la pàgina del llibre d'on has extret la cita. Això es faria de la següent manera:

Seguirem els passos que he explicat a l'apartat 1 i 2 de com fer una cita. Però, quan estiguem al punt d'editar la cita, enlloc d'eliminar autor i títol, posarem al costat de Páginas el número de la pàgina d'on hem extret el fragment, i suprimirem el títol. El resultat serà el següent:

Resultat final de la tercera manera de citar
D'altra banda, per a citar fragments extrets de pàgines web haurem de seguir un procés una mica diferents al dels llibres. 

Posarem l'opció de Insertar cita però ara posarem Sitio web, tot seguit posarem Autor o Autor corporativo depenent de com sigui la pàgina web d'on heu extret la informació. Tot seguit, a la primera casella de Nombre del sitio posarem de què tracta aquella pàgina web, i a la segona casella que posa  Nombre del sitio hi posarem de qui és la pàgina web. A l'apartat de Año, mes y día haurem de posar el dia que vam visitar la pàgina. Després, afegim la direcció URL i acceptarem.

Finalment, per a fer l'índex l'únic que haurem de fer serà anar l'apartat de Referencias i clicarem Bibliografía, un cop aquí clicarem l'opció de Trabajos citados i ja tindrem l'índex acabat i fet.


Per a més informació sobre la normativa APA de referències bibliogràfiques podeu entrar en aquesta pàgina web.

Espero que us hagi servit d'ajuda

Moltes gràcies!