Grau Educació Infantil 1: Trets característics de la llengua oral formal

Aquesta entrada tracta sobre la llengua oral formal i els seus trets lingüístics.

La llengua oral formal és la que utilitzem i la que se'ns demana quan estem en situacions on hi ha un cert grau de formalitat. Hem de tenir en compte que la llengua oral formal comparteix característiques del text oral i de l'escrit. Així doncs, haurem de tenir present una sèrie de trets alhora d'utilitzar-los. Aquests trets són els següents:

1. Trets contextuals:

Caràcter no universal i aprenentatge escolar: Diem que no és universal, ja que neixem sense tenir la capacitat de parlar formalment i l'hem d'anar adquirint a base de practicar-ho. La majoria de cops aquest aprenentatge es fa a l'escola amb l'ajuda dels mestres.
Acústica, efímera i produïda en temps real: La llengua oral formal és acústica, efímera (que dura poc) i produïda en temps real, és a dir, tu pots preparar-te un guió però no te'l pots memoritzar tot. Hi ha una part d'improvització.
Context compartit, amb una combinació relativament unidireccional: La llengua oral és un context compartit, és a dir, l'espai entre els interlocutors és el mateix. A més a més, ens permet una interacció, feedback entre l'emisor i el receptor, que no es produeix en el llenguatge escrit.

2. Trets textuals:

Formal i generalment monologada: Segons el tipus de convenció social a la qual assistim el grau de formalitat serà més o menys elevat. A més el discurs acostuma a ser monologat, és a dir, acostuma a haver-hi un emisor i molts receptors, en aquest l'emisor no dialoga sinó que explica.
Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: Aquest tious de llengua és informativa, planificada i de tema especialitzat, però acostuma a haver-hi un cert marge d'espontaneïtat.
Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: El nostre discurs haurà de ser repetitiu perquè el públic revi bé el missatge que vols transmetre. A més, haurà d'anar acompanyat per un llenguatge no verbal adequat (mirada, gestos, gesticulacions, somriure, etc.). L'orador ha de tenir en compte el gràfic d'atenció delpúblic durant el discurs. Com que el públic està atent al principi i al final de l'exposició el que l'orador ha de fer és repetir les idees (no paraules) més importants a l'inici i al final del discurs.

3. Trets lingüístics:

Paper fonamental dels trets suprasegmentals: Els trets suprasegmentals són aquells que fan que el públic no perdi tan l'atenció, com podrien ser, el ritme, l'entonació, el volum, etc. Si aconseguim dominar això, aconseguirem que no perdin tant l'atenció. És important que no oblidem mai de què parlem, el nostre tema principal. Perquè sinó ens anem del tema.
Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.: És important utilitzar elements díctics per tal de situar el que estem dient a l'espai (aquests, aquells, etc.), els determinants. Cal que en una conferència, no tot siguin frases afirmtives, perquè sinó el discurs és molt monòton i es fa avorrit. Per això, cal utilitzar exclamacions, interjeccions (apa!, ei!, renoi!...), és a dir, s'ha de canviar l'entonació, per tal d'interactuar amb el públic.
Correcció normativa i ús de la varietat estàndard: La correcció normativa es refereix als cinc nivells de la llengua (fonètica, morfologia, sintàctica, semàntica i pragmàtica). S'ha de pronunciar bé la "l" doble, la "s" sonora, la doble "r", fer el singular, plural, masculí, femení, bona conjugació dels verbs...

A Catalunya hi ha moltes variacions del català, com el gironés, el barcelonés, el lleidetà, el tarregonés, etc., i també existeixen dialectes com el mallorquí o el manorquí. Per tal que totes les persones es puguin entendre entre ells, existeix un llenguatge estàndard, el català. Aquest llenguatge és el que s'utilitza en els llibres i en registres i situacions formals.

Conclusió, el model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal que acabem de veure. Aquest són: