dilluns, 25 de novembre del 2013

Identitat i Territori

Hola!

Durant aquestes últimes setmanes del semestre, farem unes presentacions per parelles a la resta de la classe. Aquest treball es titula Identitat i Territori, ja que les presentacions que farem hauran de tractar sobre aspectes que tinguem amb comú amb la nostra parella de treball. El que hem d'aconseguir amb aquestes presentacions és emocionar, motivar, animar, sensibilitzar al públic sobre aquell tema del qual parlem.

En el meu cas, vaig amb la Marina Garcia, una noia de la meva classe. La nostra presentació tracta sobre el sentiment d'equip, ja que ens vam donar compte que les dues, des de feia ja bastants anys, jugàvem a voleibol. Vam pensar que aquest podria ser un bon tema del qual parlar, ja que volíem presentar-los als altres el que nosaltres sentíem dins de la pista, i d'aquesta manera, animar-los a practicar esports en equip. Però, també el vam escollir per presentar-los-hi el voleibol, ja que hi ha molta gent que el coneix però no n'hi ha tanta que el practiqui, i amb això volíem animar-los a què ho intentessin, encara que només fos un sol cop.

Quan el vam presentar, el passat dia 19 de novembre, tan jo com la meva companya estàvem molt nervioses, i crec que això ens va perjudicar alhora de fer la presentació. A mi, al principi em tremolava la veu, a mesura que vam anar avançant la presentació, els nervis van començar a desaparèixer a poc a poc. Però, igualment continuava tenint aquella sensació de malestar a l'estómac.

Al cap d'uns dies d'haver-la fet, me'n penedeixo d'haver-me posat tan nerviosa, perquè em podria haver sortit molt millor. Però, això m'ha servit per saber que per a futures ocasions he d'aprendre a controlar els nervis. D'altra banda, penso que aquest treball és una bona forma per aprendre i interioritzar els trets característics que ha de tenir un bon comunicador, ja que l'objectiu d'aquestes presentacions era posar en pràctica el que dies abans havíem llegit en el llibre del Bon Comunicador de Joana Rubio i de Franscesc Puigpelat.

Moltes gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada